Etiqueta: pausa

Foto de João Jesus.

La mare preguntava: fins on som capaços de suportar? No hi ha una resposta universal. El llindar no és fix; és dinàmic. Depén del cos, de la història, del suport que tenim, de la por, de l’esperança. Hi ha persones que suporten dècades de dolor físic; altres, una sola experiència emocional els desborda. I, tanmateix, tots tenim un punt de fractura. L’ésser humà no és infinit. Quan el dolor supera la capacitat d’integrar-lo —quan destrueix el sentit, quan aïlla, quan anul·la el futur— aleshores no parlem d’adaptació, sinó d’esgotament. El que és sorprenent no és la quantitat que som capaços de suportar, sinó que, malgrat tot, continuem estimant, creant, esperant. El dolor ens pot deformar, però també ens pot aprofundir. Ens fa més conscients del cos, del temps, de la fragilitat. Ens obliga a escoltar-nos. Potser ens acostumem al dolor perquè no tenim alternativa. Però també perquè, en el fons, som éssers capaços d’aprendre fins i tot allò que no hauríem volgut aprendre mai.El meu dolor és una modificació del meu mapa corporal. No és un cop puntual; és una presència que em reeduca els gestos. I això desgasta d’una manera molt particular. El problema no és només la intensitat, sinó la qualitat constant i invasiva del senyal. Envia informació alterada, persistent, i el cervell aprén a conviure-hi. No perquè desaparega, sinó perquè integra aquell senyal com a “normal”. Açò explica per què puc continuar funcionant, però també per què petites accions es tornen desproporcionadament feixugues, com escriure. És una erosió lenta. Una pèrdua constant de petites sobiranies físiques. Activa una intel·ligència d’estalvi. Aprendre on gastar energia i on no. Redissenya gestos. Fer-los més breus. Buscar suport sense interpretar-ho com una derrota. Fins on som capaços de suportar?, torna a preguntar la mare. El filòsof Viktor Frankl ho deia amb claredat: l’ésser humà pot suportar gairebé qualsevol “com” si té un “per què”. Tot i que jo afegiria, també, la resposta de l’àvia: que no ens done nostre senyor a passar tot allò que puguem suportar. Doncs això.