Foto de Marcin PORĘBSKI.
En una peça anterior (L’escola no necessita més plans. Necessita més persones) parlàvem de ràtios, de burocràcia, de plantilles insuficients i de la necessitat urgent de més persones dins de l’aula. Però hi ha una altra realitat que sovint –per no dir quasi sempre–, queda fora del debat públic i que, en centres de màxima complexitat, té un pes enorme: els serveis externs que haurien de sostenir la tasca de l’escola també estan desbordats. De fet, podríem dir que és el nostre “rodalia” de l’educació.
I això té conseqüències molt greus. Perquè l’escola detecta. Però el sistema no arriba.
Els mestres localitzem dificultats molt aviat. A I3 ja es veu clarament quan un nen necessita una mirada especialitzada: dificultats de llenguatge, senyals de trastorns d’aprenentatge, problemes de desenvolupament que demanen una intervenció precoç.
És en aquest moment quan la xarxa hauria d’activar-se. Però no ocorre.
L’EAP1 (Equips d’Assessorament Psicopedagògic), els logopedes, els serveis d’atenció primerenca, tots aquells recursos que en teoria són la crossa imprescindible de l’escola, arriben tard o, directament, no arriben.
Els professionals fan el que poden. Però no donen l’abast.
Derivem alumnes i se’ns diu que no poden assumir més casos perquè han de prioritzar informes, protocols, tràmits que els ocupen el temps que haurien de dedicar a mirar nens. Detectem situacions des dels primers anys d’escolarització que ningú no pot atendre amb la celeritat que seria necessària.
I així, el temps va passant.
L’alumne avança cursos amb les dificultats intactes. Arriba un moment en què, de sobte, tot es precipita: informes urgents, valoracions tardanes, diagnòstics que arriben quan el nen ja ha passat mitja primària arrossegant un problema que havia estat detectat gairebé des del primer dia.
Mentrestant, el rellotge juga en contra de tots.
El CDIAP 2(Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) té límits d’edat. El CESM3IC (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Catalunya) no pot intervenir fins a determinats cursos. Les llistes d’espera van farcint-se. I quan finalment algú pot mirar aquell alumne, han passat quatre anys.
Quatre anys són un món sencer en la vida d’un nen.
A l’aula, això es viu amb una sensació molt clara d’impotència. Sabem què necessita l’alumne. Sabem que cal una intervenció especialitzada i que, si arribara a temps, moltes coses podrien redreçar-se. Però nosaltres no tenim la possibilitat de fer-ho, ni tampoc tenim una xarxa que ho puga fer quan seria necessari.
I mentrestant, el tutor continua fent equilibris impossibles dins d’una aula ja saturada.
Aquesta és una part del problema educatiu que gairebé mai no apareix als titulars. Parlem de plans, de metodologies, de resultats acadèmics. Però molt poc de la xarxa de suport que hauria de fer possible que l’escola no carregue tota sola amb allò que no pot assumir.
Perquè no és només que falten recursos dins del centre. És que també falten recursos fora que haurien d’evitar que el centre es col·lapse. I això, cal repetir-ho de nou, no és una queixa laboral. És una argumentació pedagògica.
Quan el sistema arriba tard, l’alumne ja ha passat. I allò que s’hauria pogut corregir amb una intervenció precoç es converteix en una dificultat crònica que acompanya el nen durant tota la seua escolaritat.
Potser, abans de parlar de nous plans educatius, caldria assegurar que aquesta xarxa bàsica de suport funciona amb la rapidesa i la presència que l’escola necessita.
Perquè detectar no serveix de res si ningú no pot arribar a temps.
- Són serveis públics del sistema educatiu de Catalunya encarregats de donar suport psicopedagògic i orientació als centres docents. Depenen del Departament d’Educació de la Generalitat i treballen amb escoles, instituts i famílies per afavorir la inclusió i l’atenció a la diversitat. ↩︎
- Són serveis públics especialitzats de Catalunya dedicats a la detecció, valoració i intervenció en infants de 0 a 6 anys amb trastorns en el desenvolupament o risc de patir-ne. Formen part de la xarxa d’atenció precoç impulsada per la Generalitat de Catalunya i gestionada majoritàriament per entitats concertades. ↩︎
- És un organisme dedicat a l’atenció i promoció de la salut mental infantil i adolescent a Catalunya. Proporciona serveis clínics, psicopedagògics i socials per a infants, joves i les seves famílies, i col·labora amb escoles i entitats públiques per millorar el benestar emocional juvenil. ↩︎
filant prim 