Gegant

Dirigida per @josep_maria_mestres i inspirada en fets reals, #Gegant, obra de Mark Rosenblatt ens ofereix un retrat de l’escriptor Roald Dahl, autor d’èxits com Matilda, Charlie i la fàbrica de Xocolata i Les bruixes. L’acció s’origina a partir d’una crítica polèmica que va escriure per al Literary Review arran de la publicació del llibre “Déu va plorar” (un llibre il·lustrat que mostra la invasió del Líban per part d’Israel), on Dahl fa una mena de discurs cru i antisemita que posa en perill la publicació i la distribució de la seua obra, tant a Anglaterra com als Estats Units. L’acció transcorre a Gipsy House, la residència de Roald Dahl, durant una tarda de l’estiu de 1983, on el seu editor anglés acompanyat d’una representant de l’editorial americana, miren d’apaivagar d’alguna manera el desastre editorial que pot suposar mantenir aquelles afirmacions que han encés, especialment, el públic jueu.

Durant dues hores i mitja assistim a un debat dialèctic, marcat per la càustica de l’escriptor anglés i la prudència de la resta de personatges que —sense defugir l’humor—, ofereixen opinions entre el raonament i el prejudici. Amb un Josep Maria Pou interpretant un paper que sembla fet a mida, tant per l’alçada del personatge original, com per la resta de l’arquitectura dramàtica que cal posar en escena.

M’agradaria destacar —sense per això desmeréixer ningú— el treball de l’actriu @claudiabenitocomas, que interpreta a la directora de vendes americana Jessie Stone i que és capaç de fer-nos sentir, fins i tot, la tensió i la incomoditat d’aquella trobada a través d’una coreografia de gestos que dibuixen l’opressió creixent que la situació va acumulant.

Un goig de representació que va posar dempeus, en acabar, a tot l’auditori i que podeu veure al @teatreromea en el marc del @grecfestivalbcn