Pluja de gel

Aquest llibre és un debut en el conte que ja conté, en miniatura, tot l’univers literari de Peter Stamm. Nou relats breus, situats en diversos punts del món, habitats per personatges —sovint joves— que avancen amb una sensació persistent de desajust: vides que no acaben de trobar el seu centre, relacions que prometen una seguretat que sempre s’esmuny, camins tous que fragilitzen cada passa. Stamm escriu sobre aquesta recerca sense èpica ni esperança explícita, com si assumir la manca de sentit fora ja una forma de lucidesa.

La seua veu narrativa adopta una distància gairebé clínica. Sempre en primera persona, amb frases curtes, diàfanes, contundents, ens mostra només un instant de vida, despullat de biografia, de passat, d’explicacions. No hi ha enyorança ni relat de fons: tot ocorre en un present immediat que sembla suspendre els personatges en una mena de buit emocional. Un hivern omnipresent —real o simbòlic— entela les situacions amb una tristesa persistent, enganxosa, que acaba per glaçar també el lector. Stamm no jutja, no interpreta, no consola. Observa. I és precisament aquesta neutralitat aparent la que fa tan punyent la lectura.

Sota aquesta superfície freda, però, batega una de les grans virtuts del llibre: el retrat d’éssers atrapats en la fatalitat de ser ells mateixos, condemnats a fer —una vegada i una altra— allò que no voldrien o no esperaven viure. Relats com el del bany nocturn a l’estany, que deriva cap a un desenllaç tràgic mentre el narrador observa des de la fusta d’un embarcador, concentren amb una precisió colpidora aquesta poètica de la distància i de la culpa diluïda, gairebé inofensiva, incapaç de perforar la consciència. Pluja de gel no busca emocionar de manera directa, però acaba fent-ho per acumulació, com el fred que no es nota d’entrada i que, quan t’adones, ja t’ha entrat fins als ossos. Publicat en català per Quaderns Crema, el llibre confirma Stamm com un escriptor de silencis densos i de veritats dites amb una contenció que, paradoxalment, les fa encara més devastadores.

Desconegut's avatar

Autor: josepmanelvidal

Mestre i escriptor.

Deixa un comentari