Aquest llibre confirma John Connolly com un dels autors que millor ha sabut fondre la novel·la negra amb la ciència-ficció de caràcter sobrenatural sense que cap dels dos gèneres perda densitat ni veritat. En l’univers de Charlie Parker —expolicia de Brooklyn, condemnat a conviure amb els morts que l’habiten— el crim no és mai només un fet policial, sinó una esquerda metafísica. El fragment que obri aquesta lectura ja anuncia el territori: identitats que es caragolen, presències que no haurien de ser-hi, mirades que ja no pertanyen a qui les sosté. Connolly escriu des d’aquesta frontera incòmoda on el mal no arriba de fora, sinó que troba casa dins dels cossos i les consciències.
El volum, que reuneix dues novel·les curtes —Las hermanas Strange i Las furias—, funciona com una concentració extrema del seu imaginari. El terror no prové només dels éssers que travessen el llindar del més enllà, sinó també —i potser sobretot— dels vius, d’aquells per a qui la vida no té cap valor i que actuen amb una crueltat metòdica, sense remordiment. Connolly no contraposa aquests dos mals: els fa dialogar, els confon, els superposa. El resultat és una atmosfera enrarida, on cada decisió sembla tacada d’una culpa prèvia, i on el lector avança amb la sensació que no hi ha cap espai realment segur.
En el centre de tot, Parker arrossega la qüestió eterna: fins a quin punt és lícit utilitzar el mal per evitar-ne un altre de més gran? Aquesta és la seua condemna, l’infern íntim que el defineix. El mal, en acostar-se, no només fereix: condiciona els gestos, enverina les passes, altera la manera de mirar el món. Connolly no ofereix respostes tranquil·litzadores, però sí una convicció poderosa: que el bé i el mal no són categories abstractes, sinó forces que deixen rastre en qui les toca. Las furias és una lectura fosca, inquietant, profundament moral, que demostra que quan els gèneres es barregen amb intel·ligència i risc, la literatura no s’afebleix: s’endinsa encara més en la ferida.
filant prim 